A l’abril va tenir lloc al Col·legi de l’Advocacia de Sabadell la XIV Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, que portava per títol “L’ús del català a les aules de dret i als jutjats” i tenia com a objectiu analitzar fins a quin punt la llengua en què s’estudia el dret determina la llengua de l’exercici professional futur. L’acte va ser organitzat per la Comissió de Llengua del CICAC i l’ICASBD amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

La jornada va ser inaugurada per Eulàlia Barros, degana del Col·legi de l’Advocacia de Sabadell; Francesc X. Vila, secretari de Política Lingüística; Iolanda Aguilar, secretària per a l’Administració de Justícia, i Encarna Orduna, presidenta del CICAC.

Dues ponències introductòries, de la mà de la Dra. Elena Boet de la UdG i de l’advocat exercent Raimon Tomàs, van precedir la taula rodona en què es va debatre si les aules són creadores, trencadores o conciliadores d’inèrcies.

Boet i Tomàs van coincidir en el fet que, si bé a la facultat de dret la docència és majoritàriament en català (Tomàs va fer la carrera a la UPF), a l’àmbit professional la llengua de treball majoritària és el castellà i els recents graduats de dret es veuen obligats a fer un canvi de llengua. Aquests graduats també es troben que s’han d’adreçar a una Administració de justícia amb un caràcter marcadament estatal on hi ha una manca de sensibilitat per la pluralitat lingüística i un entorn que empeny a adoptar la dinàmica de treballar sempre en castellà. Tomàs va fer notar la paradoxa que l’Administració de justícia espanyola és majoritàriament monolingüe, mentre que el Tribunal Europeu de Drets Humans té a disposició pública un formulari per adreçar-hi escrits en català.

Taula rodona “Binomi aules-jutjats: creadors, trencadors o conciliadors d’inèrcies?”

La taula rodona va ser moderada pel comunicador David Espinós i va estar formada per Xavier Pons, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB), Anna M. Caballé, degana de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Vicenta Tasa, professora de la Universitat de València (UV), i Benja Anglès, sotsdirector de Programes Emergents als Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Cada un dels membres de la taula rodona va explicar les situacions en què es troben a la seva comunitat universitària. Ressaltem el contrast entre la UV, que opera en un territori en què l’ús del valencià és baix i on els àmbits professionals del dret no reivindiquen l’ús d’aquesta llengua, i la UOC, una universitat virtual que ofereix la possibilitat de cursar els estudis de dret completament en castellà i també en català sense les dificultats de gestió que representa la docència presencial.

Al llarg del debat van ser nombroses les intervencions i interpel·lacions que van tenir lloc. Amb l’ànim de resumir el contingut de la taula rodona, relacionem els principals problemes que van apuntar els diferents participants amb relació als usos del català a les aules, així com les solucions que van proposar. Els problemes que es van detectar són:

• manca de manuals de dret en català;
• manca de legislació en català (en aquest sentit, es va reivindicar la importància que el BOE reprengui les traduccions de la legislació al català);
• la presència d’un professorat que ocupa places de caràcter provisional i amb una inèrcia a impartir docència en castellà;
• la manca de coneixements de no només català sinó també castellà dels estudiants Erasmus, la qual cosa obliga les universitats a fer la benvinguda i la integració d’aquests també en castellà;
• la poca valoració que es fa de la recerca en català (atès el fet que els rànquings de qualitat de les universitats es basen en indicadors com l’impacte internacional de la recerca, la qual cosa passa per publicar en castellà o anglès en revistes internacionals);
• la davallada de l’ús del català en els màsters de ciències jurídiques, com el d’accés a l’advocacia;
• els 40 anys d’escolarització en català no han afavorit, o no han afavorit tant com es pensava, els usos lingüístics del català en els àmbits universitaris i professionals del dret;
• el mercat professional exigeix no només competència lingüística en llengua catalana, sinó també llengua castellana i anglesa; i
• la davallada de l’ús social del català, especialment entre el jovent; en altres paraules, la situació demogràfica i la realitat sociolingüística de Catalunya i el País Valencià també afecta els usos lingüístics en àmbits universitaris. Ho il·lustra clarament el cas de la UOC, que ha vist com el nombre de matriculats del grau de dret en català ha davallat i, per contra, ha augmentat la demanda per cursar-lo en castellà.

Amb relació a les solucions que es van proposar per millorar l’ús del català a les facultats de dret, cal fer menció de les següents:

• Elaborar una política lingüística discreta, efectiva i autocentrada en les nostres llengües, que passi per garantir els drets lingüístics dels professors i alhora dels alumnes, i que sigui implementada de dalt a baix, és a dir, elaborada des de l’equip directiu (com és el cas de la política que estan elaborant a la Facultat de Dret de la UV i que va explicar Tasa).
• Donar seguretat lingüística al professorat.
• Promoure la sensibilitat lingüística entre els estudiants i incloure continguts de dret lingüístic al pla docent.
• Fer un seguiment de la llengua de docència mitjançant enquestes als estudiants (i no segons la llengua que consta al pla docent) per així disposar de dades reals.
• Garantir una determinada oferta docent en anglès i castellà, perquè la presència d’estudiants Erasmus a les classes no afavoreixi el canvi de llengua del docent.
• Promoure la recerca en català subvencionant traduccions d’articles acadèmics al català.
• Distingir treballs de recerca i tesis fetes en català.

Durant el debat posterior a la taula rodona, diversos assistents van prendre la paraula. Alguns van retreure als ponents l’actitud acomoditícia de justificar el baix ús del català a les aules al·legant la situació demogràfica del territori i els van animar a implementar de forma real el tipus de política lingüística que la catedràtica Vicenta Tasa havia descrit. Altres assistents van matisar les afirmacions de la Dra. Boet sobre la bona salut del català a les aules de la UdG i van assegurar que la docència també s’hi fa en castellà. Finalment, una tècnica jurista que treballa a l’Administració pública va evidenciar la falta de recursos lingüístics i va denunciar que moltes vegades els toca fer tasques de traducció i correcció sense tenir la formació lingüística corresponent.

Conclusions

La síntesi i les conclusions de la jornada van anar a càrrec de David Casellas, degà del Col·legi d’Advocats de Manresa i president en funcions de la Comissió de Llengua del CICAC.

Les diverses contribucions de la jornada van permetre arribar a la conclusió que les aules són un espai de creació d’inèrcies i que tenen un paper clau a l’hora d’afavorir l’ús del català als àmbits professionals, però no són l’únic factor determinant. La majoria de facultats ofereixen prou matèries en català per crear inèrcies per redactar correctament en aquesta llengua, però els jutjats la trenquen, perquè utilitzen de forma absolutament predominant i preeminent el castellà tant a les actuacions escrites com, encara més, a les orals.

Així mateix, Casellas va destacar com a conclusió principal que cal reforçar l’actitud lingüística de docents i juristes per afavorir l’ús del català a la justícia. Aquesta conclusió ve donada sobretot pel fet que, com va indicar Tasa durant el debat, “el català és una qüestió personal, però és un exercici col·lectiu” i que cal treballar conjuntament no només en pro del foment de l’ús, sinó també de la sensibilització vers la pluralitat lingüística i els drets lingüístics.

Font: Servei Lingüístic del CICAC