El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el verb omplir de la manera següent:

omplir
1 1 v. tr. Ocupar la capacitat (d’un receptacle, d’un buit). Omplir fins a la meitat una garrafa.
[...]
2 1 v. tr. Fer ocupar la capacitat (d’un receptacle, d’un buit) per alguna cosa. Omplir un got de vi. Omplir els buits d’un objecte amb cera.
[...]

Pel que fa a emplenar, l’entrada del diccionari remet a omplir.

En llengua general es pot fer servir, doncs, tant el verb omplir com el verb emplenar, segons la forma més habitual de cada variant dialectal.

En llenguatge administratiu, en canvi, s’ha consolidat l’ús d’emplenar amb el sentit específic de ‘Completar un imprès amb les dades que es demanen’, tal com recull la Neoloteca (el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat). Per tant, es recomana fer servir emplenar en aquest context.

~ Per a ésser admesos al procés, ompliu el formulari de sol·licitud.

✓ Per a ésser admesos al procés, empleneu el formulari de sol·licitud.

Com a variant d’emplenar, en alguns parlars existeix també la forma omplenar, explicable per raons fonològiques o per la influència del verb omplir. En qualsevol cas, el diccionari normatiu no la recull i s’ha d’evitar en llenguatge formal.

Finalment, cal dir que no és correcte fer servir complimentar amb cap dels sentits descrits, ja que, d’acord amb el diccionari, significa ‘adreçar un compliment a algú’. Tampoc no ho és l’ús del verb informar.

✘ Per a ésser admesos al procés, complimenteu el formulari de sol·licitud.

✓ Per a ésser admesos al procés, empleneu el formulari de sol·licitud.

✘ El sistema indica els camps del formulari que s’han d’informar obligatòriament.

✓ El sistema indica els camps del formulari que s’han d’emplenar obligatòriament.

✓ ús correcte | ✘ ús incorrecte | ~ ús no recomanable

Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya