Els termes ordenació i ordenament signifiquen tots dos ‘acció d’ordenar’ i, per tant, es poden considerar sinònims. Això no obstant, en la pràctica presenten alguns matisos que determinen la preferència per l’un o l’altre.
En el llenguatge jurídic sovint s’utilitzen expressions d’afalac i de submissió que són fruit d’una llarga tradició. Aquest tipus de fórmules, però, no són pròpies d’una societat moderna i igualitària, ja que donen a entendre que el ciutadà està sotmès a l’Administració.
El futur (podran, establirà, constituirà, etc.) és un temps que expressa accions o estats que tindran lloc en un temps posterior, però molt sovint també el trobem utilitzat per donar ordres.
Encara que el llenguatge col·loquial els tracta pràcticament com a sinònims, en l’àmbit jurídic convé no confondre els termes equitat i igualtat, ja que no tenen exactament el mateix significat.
És més que probable que, si esteu interessats en l’activitat política, aquests dies hàgiu sentit i potser fet servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: diputat electe | diputada electa.
El verb cessar, en el sentit de ‘deixar d’ocupar un càrrec’, és intransitiu. El diccionari normatiu (DIEC2) dona compte dels usos i les restriccions d’aquest verb de la manera següent:
A la demanda, sempre s’adjunten els documents. Els verbs acompanyar i adjuntar tenen en comú el significat d’afegir un document a un altre, però es diferencien pel seu comportament sintàctic.
