Termes amb diàleg, termes en diàleg

Termes amb diàleg, termes en diàleg

El diàleg, és a dir, la conversa que s’estableix entre dues o més persones, és sovint invocat com l’instrument més adequat per a mirar de resoldre conflictes i avançar cap a solucions que afavoreixin totes les parts implicades. Avui us proposem de fixar-nos en els termes en què té presència el mot diàleg: veureu que, a més de trobar diversos tipus de diàleg, també descobrirem algun altre aspecte interessant.

El primer que convé fer, però, és una mica d’etimologia, és a dir, de remuntar-nos en el temps per fer-nos ben conscients que la paraula diàleg té origen grec, i està formada per dia- (formant que vol dir ‘a través de’ i està present en molts altres termes com ara diacroniadiafoniadiasistema o diatèrmic) i -logos (que vol dir ‘paraula’). El mot diàleg, doncs, etimològicament, vol dir ‘a través de la paraula’. Per tant, no s’hi ha de buscar el formant di-, que vol dir ‘dos’, i no es poden considerar adequades formes com ara *triàleg (que cal substituir per diàleg a tres): com hem dit en començar aquest apunt, en un diàleg hi poden participar dues o més persones (vegeu, per a més detalls, la Finestra neològica que vam dedicar a aquesta qüestió).

Això aclarit, podem començar a veure diferents sentits que donem al mateix mot segons l’àmbit, amb la qual cosa podem dir que tenim diversos termes. Per exemple, hi ha el terme diàleg que en informàtica es refereix a la comunicació entre un usuari i un ordinador en què l'ordinador executa les ordres que l'usuari li escriu o li diu. I el terme diàleg que en publicitat es refereix al text que intercanvien els actors en un espot, una falca, etc. I, encara, el terme diàleg que en literatura es refereix a l’obra literària en forma de conversa caracteritzada per l'intercanvi d'idees sovint contraposades.

Si anem a buscar termes en què el mot diàleg aparegui acompanyat, de seguida ens fixarem en el diàleg civil i el diàleg social (en l’àmbit dels serveis socials i de la responsabilitat social), en el diàleg competitiu (en l’àmbit del dret administratiu) o en el diàleg interreligiós i el diàleg pastoral (en l’àmbit de la religió). I encara en informàtica trobarem el conegut i sovint agraït quadre de diàleg. Us proposem de descobrir el sentit específic de cada terme fent clic als diversos enllaços.

I ja no us volem atabalar amb més termes amb diàleg, no fos cas que al final us provoquéssim de caure en un diàleg al·lucinatori (o soliloqui), que és l’únic cas de tots els que hem destacat en què només intervé un sol interlocutor.