El síndic de greuges és la persona que presideix la institució pública encarregada de defensar els drets humans i les llibertats fonamentals dels ciutadans davant de l’Administració pública i de vetllar perquè els siguin respectats. En el desenvolupament de les seves funcions, atén les queixes que li adrecen els ciutadans i supervisa l’actuació de l’Administració pública.
L’origen del síndic de greuges en la seva accepció moderna es remunta al 1809 a Suècia. La constitució sueca de 1809 va ser pionera en aquest sentit, i va crear un comissionat parlamentari, anomenat ombudsman, encarregat d’atendre les queixes que els ciutadans li feien arribar amb relació a l’actuació incorrecta de l’administració i dels funcionaris reials. No va ser fins un segle més tard que aquesta figura es va començar a exportar a altres ordenaments jurídics com el finlandès (1919) o el danès (1953).
Des d’aleshores, s’ha anat adoptant en molts països democràtics. A cada país aquesta figura rep un nom diferent. En els països escandinaus o de parla anglosaxona s’hi utilitza tradicionalment la denominació sueca ombudsman (que significa, ‘representant’, ‘comissionat’); en els països castellanoparlants, defensor del pueblo; a Itàlia, defensore civico o garante; a França, médiateur; a Portugal, provedor de justiça; a Galícia, valedor do pobo; al País Basc, ararteko; a Aragó, justícia d’Aragó.
I en català? En els territoris de parla catalana hi té tradició la denominació síndic de greuges. La concepció moderna d’aquesta figura és sueca, però els antecedents del síndic són medievals: concretament, les assemblees de pau i treva del segle XI (inicialment amb poder per a reglamentar períodes de descans en les guerres privades, i posteriorment amb poder per a controlar els excessos de les autoritats) i els jutges de greuges o provisors de greuges de les corts generals de la Corona catalanoaragonesa. Els provisors de greuges s’encarregaven d’atendre les queixes (anomenades greuges) que presentaven els particulars. Aquests jutges o provisors actuaven col·legiadament, i eren nomenats pels diversos estaments de les Corts. Els representants del braç popular s’anomenaven síndics.
D’aquesta tradició medieval n’ha derivat el nom síndic de greuges, que té ús en els diversos nivells administratius dels territoris de parla catalana: nacional, comarcal, local i fins i tot institucional, com és el cas de les universitats, en què el síndic de greuges vetlla pels drets i les llibertats de les persones que hi estan vinculades, és a dir, els estudiants, el personal docent i investigador, i el personal d’administració i serveis.
Pel que fa a la Vall d’Aran, el síndic de greuges adopta el nom de proòm.
En català, la denominació defensor del poble designa específicament l’alt comissionat designat per les Corts Generals de l’Estat espanyol. De vegades també s’utilitza la denominació defensor del poble europeu per a fer referència al representant designat pel Parlament Europeu, per interferència del castellà, que és llengua oficial de la Unió Europea. La forma més genuïna seria síndic de greuges europeu.
Podeu consultar la fitxa d’aquest terme en el Cercador terminològic.
Font: TERMCAT